L’Ajuntament de Vilafranca publica el llibre Història de Vilafranca del Penedès
27 de març de 2008L'Ajuntament de Vilafranca presenta el llibre Història de Vilafranca del Penedès, un volum que, a través de més de 600 pàgines, fa un recorregut per la història del territori i la ciutat de Vilafranca des de l'època neolítica fins als moments actuals, de la mà de quinze autors coordinats pels historiadors Ramon Arnabat i Jordi Vidal. L'Ajuntament ha assumit la publicació de l'obra i Edicions i Propostes Culturals Andana n'ha coordinat la producció editorial. El llibre està prologat per l'historiador Emili Giralt i Raventós, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i expresident de l'Institut d'Estudis Catalans. L'acte de presentació del treball es farà el proper divendres 4 d'abril, a les 20h, al Saló de Plens de l'Ajuntament de Vilafranca. En el decurs de l'acte, el president del Vinseum, Josep Soler, pronunciarà la conferència Històries locals, eines per al futur.
Aquest és el primer cop en setanta-sis anys que els vilafranquins podran disposar d'un nou manual que sintetitza els aspectes més rellevats de la història de la ciutat incorporant-hi les aportacions bibliogràfiques i documentals més recents. Els historiadors que hi han participat, coordinats per Ramon Arnabat i Jordi Vidal, són Àngels Alió, Josep Bosch, Salvador Campamà, Josep Colomé, Josep M. Masachs, Josep Mestres, Núria Molist, Belén Moreno, Francesc Muñoz, Jordi Romeu, Josep Soler, Raimon Soler i Enric Tomàs.
En quinze capítols
Història de Vilafranca del Penedès s'estructura en quinze capítols, que van des del període neolític fins a l'actual període iniciat l'any 1979 amb els ajuntaments democràtics, repassant la cultura ibèrica, el sorgiment de Vilafranca a l'alta edat mitjana o l'evolució de la vila en els segles XIV i XV. En d'altres capítols s'analitza les pautes que ha seguit l'evolució de la població vilafranquina des del segle XVI fins als nostres dies, s'estudien els grups socials i la seva projecció sobre el govern municipal en els segles XVI i XVII, també s'exposen les tranformacions econòmiques i socials, així com les vicissituds polítiques del segle XVIII o les conseqüències econòmiques i socials de l'especialització vitivinícola al llarg del segle XIX. La visió del segle XIX es completa amb aportacions d'aspectes socials, polítics i culturals. El llibre també inclou una anàlisi en la qüestió de l'aigua –abastiment i sanejament- en el context del gran procés urbanitzador dels segles XIX i XX.
També es posa l'accent en els aspectes econòmics i polítics, la República i la Guerra Civil. El període franquista, amb un enfocament especial al planejament urbanístic del període, i l'etapa democràtica tanquen el treball. El llibre es completa amb una bibliografia que reuneix, pràcticament, tota la producció bibliogràfica –llibres, articles i opuscles, de caire general o específic- que tracten de la història de Vilafranca. Finalment, el volum incorpora un índex onomàstic que permet una consulta concreta de topònim, concepte o personatge històric.
Aquest és el primer cop en setanta-sis anys que els vilafranquins podran disposar d'un nou manual que sintetitza els aspectes més rellevats de la història de la ciutat incorporant-hi les aportacions bibliogràfiques i documentals més recents. Els historiadors que hi han participat, coordinats per Ramon Arnabat i Jordi Vidal, són Àngels Alió, Josep Bosch, Salvador Campamà, Josep Colomé, Josep M. Masachs, Josep Mestres, Núria Molist, Belén Moreno, Francesc Muñoz, Jordi Romeu, Josep Soler, Raimon Soler i Enric Tomàs.
En quinze capítols
Història de Vilafranca del Penedès s'estructura en quinze capítols, que van des del període neolític fins a l'actual període iniciat l'any 1979 amb els ajuntaments democràtics, repassant la cultura ibèrica, el sorgiment de Vilafranca a l'alta edat mitjana o l'evolució de la vila en els segles XIV i XV. En d'altres capítols s'analitza les pautes que ha seguit l'evolució de la població vilafranquina des del segle XVI fins als nostres dies, s'estudien els grups socials i la seva projecció sobre el govern municipal en els segles XVI i XVII, també s'exposen les tranformacions econòmiques i socials, així com les vicissituds polítiques del segle XVIII o les conseqüències econòmiques i socials de l'especialització vitivinícola al llarg del segle XIX. La visió del segle XIX es completa amb aportacions d'aspectes socials, polítics i culturals. El llibre també inclou una anàlisi en la qüestió de l'aigua –abastiment i sanejament- en el context del gran procés urbanitzador dels segles XIX i XX.
També es posa l'accent en els aspectes econòmics i polítics, la República i la Guerra Civil. El període franquista, amb un enfocament especial al planejament urbanístic del període, i l'etapa democràtica tanquen el treball. El llibre es completa amb una bibliografia que reuneix, pràcticament, tota la producció bibliogràfica –llibres, articles i opuscles, de caire general o específic- que tracten de la història de Vilafranca. Finalment, el volum incorpora un índex onomàstic que permet una consulta concreta de topònim, concepte o personatge històric.
